MV
Sant Genís
SADIS (Sociedad Anónima de Inmuebles Sociales) – Urbanización Lladoner
Descripció
Segons explica Josep Sentís, veí del barri, aquest és el primer edifici que va lliurar la promotora SADIS. En aquest cas, l’accés al bloc era pel carrer del Sinaí, 16.
SADIS era propietat del senyor Balaguer i fou un altre dels tants casos d’especulació immobiliària a Barcelona. La promotora va començar les obres de la Urbanización Lladoner el 1958. Es tractava d’habitatges subvencionats, i la construcció es va fer a partir de blocs prefabricats de formigó ubicats, principalment, entre els carrers de Sidó i del Lledoner. SADIS es va dissoldre com a empresa en assolir la xifra de 999 habitatges edificats; d’aquesta manera evitava complir la legislació urbanística que obligava les promotores a edificar equipaments per al barri si la promoció superava els 1.000 habitatges.
Segons consta en un estudi promogut per la Fundació Jaume Bofill del 1979, la constructora SADIS va aprofitar els desnivells pronunciats del terreny per edificar habitatges en soterranis que tenien escassa o nul·la ventilació. Es calcula que en aquests infrahabitatges de la Urbanización Lladoner hi vivien unes 150 famílies. El 1972 unes riuades van inundar els baixos dels edificis i 28 famílies van perdre l’habitatge a causa de les destrosses. Gràcies a la pressió exercida per l’Associació de Veïns de Sant Genís i Lledoner, el promotor Balaguer es va veure obligat a indemnitzar els damnificats.
Segons explica Josep Sentís, veí del barri, aquest és el primer edifici que va lliurar la promotora SADIS. En aquest cas, l’accés al bloc era pel carrer del Sinaí, 16.
SADIS era propietat del senyor Balaguer i fou un altre dels tants casos d’especulació immobiliària a Barcelona. La promotora va començar les obres de la Urbanización Lladoner el 1958. Es tractava d’habitatges subvencionats, i la construcció es va fer a partir de blocs prefabricats de formigó ubicats, principalment, entre els carrers de Sidó i del Lledoner. SADIS es va dissoldre com a empresa en assolir la xifra de 999 habitatges edificats; d’aquesta manera evitava complir la legislació urbanística que obligava les promotores a edificar equipaments per al barri si la promoció superava els 1.000 habitatges.
Segons consta en un estudi promogut per la Fundació Jaume Bofill del 1979, la constructora SADIS va aprofitar els desnivells pronunciats del terreny per edificar habitatges en soterranis que tenien escassa o nul·la ventilació. Es calcula que en aquests infrahabitatges de la Urbanización Lladoner hi vivien unes 150 famílies. El 1972 unes riuades van inundar els baixos dels edificis i 28 famílies van perdre l’habitatge a causa de les destrosses. Gràcies a la pressió exercida per l’Associació de Veïns de Sant Genís i Lledoner, el promotor Balaguer es va veure obligat a indemnitzar els damnificats.
