MV
Sant Genís
Sant Genís dels Agudells o Vall d’Hebron
Al nostre barri tenim dues maneres d’anomenar el lloc on vivim: Sant Genís dels Agudells o Vall d’Hebron, la majoria hem utilitzat les dues en algun moment perquè cadascuna té un matís diferent. Sant Genís dels Agudells és més precís encara que menys conegut, en canvi, Vall d’Hebron és més pràctic perquè és un nom força estès gràcies a l’hospital que tenim al costat, el més gran de Catalunya. Quan estem fora de la ciutat i ens pregunten de quina part de Barcelona som, la referència del Vall d’Hebron és útil i, en general, tothom sap ubicar-la. També podem respondre que som de Sant Genís amb l’esperança de que el nostre interlocutor pertanyi a la reduïda minoria que coneix la nostra existència, però habitualment porta a respostes com “On està això? És Barcelona?”.
Una altra idea sobre la que s’articula aquesta dualitat de noms és l’altura a la que viuen els veïns, ja que va instal·lar-se la creença que Vall d’Hebron és la part de baix del barri (amb edificis alts) i Sant Genís la part de dalt (amb edificis mitjans o d’autoconstrucció). Cal tenir en compte que administrativament tots som Sant Genís dels Agudells de la Ronda en amunt, tot i que és més fàcil associar el nom de Vall d’Hebron a la part de baix per la presència del metro i de l’hospital i associar el nom de Sant Genís a la part de dalt per la referència de l’església.
Una pinzellada d’història ens permetrà conèixer l’origen dels dos topònims, tots dos lligats a institucions religioses, i veure com ha evolucionat el seu ús. Sant Genís és el patró de l’església del barri i Agudells és per la serra d’Agudells, els pics que hi ha per sobre. L’església està documentada des del segle X i és una de les parròquies més antigues de l’actual terme municipal de Barcelona. En els seus primers segles d’existència Sant Genís dels Agudells era un dels set districtes principals, com es pot veure en aquest mapa del segle XI de Carreras i Candi.
Una de les coses que fan diferent Sant Genís és el fet de tenir cementiri propi en funcionament, som l’últim cementiri parroquial que queda a la zona urbana de la ciutat. L’any 1775 tots van ser municipalitzats excepte els que es trobaven en zones rurals, això va permetre l’Església mantenir-ne la titularitat. Barcelona ha crescut engolint-nos dins la metròpoli però aquest dret és manté.
Vall d’Hebron prové del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, actualment desaparegut. Igualment es trobava al barri, a l’indret on ara està la gasolinera de l’Arrabassada i que era part del trajecte del camí romà que anava de Barcelona a Sant Cugat, també va ser conegut com a Sant Jeroni de Collserola i Sant Jeroni de la Muntanya. La seva construcció finalitza l’any 1396, poc després de posar-se en funcionament se li van assignar les parròquies que quedaven dins el seu radi d’influència, el resultat és que l’església de Sant Genís dels Agudells va passar a dependre del Monestir. El Monestir no va rebre l’apel·latiu Vall d’Hebron perquè estigui a una vall, ja que és més aviat una zona alta de la serra. Hi ha dues teories per explicar aquesta paradoxa: la que creu que està dedicat a uns passatges en els quals Sant Jeroni predica a la vall de la ciutat d’Hebron i la que ho atribueix a la semblança física entre el paisatge que s’hi veu i el d’aquella vall de Judea.
En qualsevol cas, podem dir que part de la confusió amb els noms es genera a l’inici, quan a un monestir construït dalt de la muntanya se li posa un nom de “vall”. Amb el pas del temps hem anat traslladant instintivament el topònim Vall d’Hebron a la zona més plana del barri perquè se li escau més aquest nom i hem oblidat que el monestir original estava a la part alta, força més amunt de l’església.
El Monestir va mantenir els seus privilegis fins al segle XIX, com el dret a nomenar els capellans de l’església de Sant Genís o de regular el flux d’aigua que arribava als veïns. Va ser atacat i cremat vàries vegades, la seva estructura es va anar deteriorant i al 1835 queda definitivament destruït i abandonat arran de les revoltes populars de la Bullanga. Tot seguit, les lleis de desamortització de terres eclesiàstiques van precipitar el seu ràpid desmantellament i venda dels terrenys. A partir de 1867 Sant Genís dels Agudells va quedar adscrita a la parròquia de Sant Joan d’Horta i del Monestir només van quedar les ruïnes, que van caure en l’oblit fins que al 1927 l’Ajuntament va decidir fer un acte de reconeixement de la importància que havia tingut la institució en aquella zona durant segles i va posar el nom de Passeig de la Vall d’Hebron al tram de carretera que va de Can Gomis (l’actual plaça Alfonso Comín) al Laberint d’Horta.
A partir d’aquell moment la ubicació de Vall d’Hebron comença a ser familiar pels barcelonins i encara ho va ser més quan al 1955 acull la construcció de l’hospital, inicialment batejat per les autoritats com a Residencia Sanitaria Francisco Franco. Per no haver d’estar repetint el nom del dictador la gent l’anomenava per la seva adreça i era coneguda popularment com a ‘Residencia del Valle Hebrón’. Quan arriba la Transició es fa oficial el canvi i passa a dir-se Hospital de la Vall d’Hebron. Durant els anys 60 i els 70 es conforma el barri actual, es construeixen blocs de pisos alts i els nous carrers reben noms de localitats de Judea, també com a record al Monestir desaparegut. Quan arriben els nous habitants, el nom de Vall d’Hebron té un ús generalitzat. L’arribada del metro al 1985 ha ajudat a consolidar-lo en el nostre imaginari territorial, tenir el nom en una estació de la xarxa de metro li dóna gran difusió i permet que molta gent de l’àrea metropolitana ens sàpiga situar al mapa, i això vol dir uns quants milions de persones.
Tanmateix, el topònim ha tingut una aplicació molt flexible i s’ha anat estenent per territoris propers desbordant els límits del nostre barri. Té presència també a La Taxonera, Montbau i Parc de la Vall d’Hebron. Aquest últim pren directament el nom del monestir tot i ser el que es troba a més distància del punt on són les ruïnes. Aquests són alguns dels equipaments o espais que podem trobar actualment amb el nom de Vall d’Hebron (classificats per barris):
Sant Genís dels Agudells IES VH Escola Oficial d’Idiomes VH Metro VH Ruïnes del Monestir de la VH | La Taxonera Mercat de la VH Plaça de la VH (al final del c/ Arenys) |
Montbau Hospital de la VH | Parc de la Vall d’Hebron Pavelló d’Esports VH Centre Municipal de Tennis VH |
Aquesta dispersió fa que sigui difícil fixar uns límits o establir un territori determinat al terme ‘Vall d’Hebron’, de manera que no té una exactitud plena. És interessant destacar que els veïns de La Taxonera també experimenten una dualitat de nom semblant, probablement perquè han compartit amb nosaltres parada de metro durant vint-i-cinc anys i van fer seu el nom, de manera que utilitzen alternativament Vall d’Hebron i La Taxonera.
Tornant al barri, els dos noms són igual de vàlids avui dia i tot fa pensar que continuarem així durant molt de temps perquè ambdós estan arrelats al territori des de fa segles i hi ha incomptables exemples del seu ús tant per l’administració pública com per entitats privades. Potser una de les conseqüències d’aquesta alternança és que els habitants no tenim un gentilici definit, no sabem si som santgenisencs, agudellencs o valldebronins. És una feina pendent de resoldre que queda en mans de les futures generacions.
Joan Bermúdez
